Diari de Classe XVII: Producció de noves substàncies

Hi han dos tipus de canvis o transformacions.

• Canvis en que no apareix cap substància nova: transformacions físiques. Ex: cambis d'estat, dissolucions...
  
• Canvis en que es dóna lloc a noves substàncies: reaccions químiques. Ex: combustions, oxidació...
  

 Per a identificar substàncies, utilitzem les seues propietats, pero no les que requereixen dels nostres sentits, si no de propietats identificadores com la densitat, el punt de fusió i ebullició, la conductivitat, etc.

En quimica, una substància pura és la que té sempre les mateixes propietats. Ex: or, ferro, aigua...
Però, la majoria de les substàncies no són pures, doncs estan formades per més d'un material, a aquestes se lis anomena mescles, i hi han de 2 tipus:

• Heterogènies/mescles: aquelles en les que apreciem a simple vista els seus components. Ex: oli i aigua en un got
  
• Homogénies/dissolucions: aquelles en les que a simple vista no podem apreciar els seus components. Ex: aigua de la mar

En les mescles i dissolucions, com hi ha més d'un component, per a identificar les seues substàncies hem de separar els seus components.
Per a separar-los, utilitzem diversos métodes  com els que apareixen en aquesta taula:
 

MÉTODE	BASAT EN LA PROPIETAT...
Magnetisme	Magnética del ferro
Filtració	La grandària del materials. Només s’utilitza quan hi ha algun líquid.
Evaportització	Diferent punt d’ebullició dels materials.
Cromatografia	Velocitat en la que es mouen les substàncies per una superficie porosa, arrastrats per un eluent. Depén de la densitat de cada substància.
Decantació	Difrent densitat del líquidas d’una mescla.
Destilació	Diferents punts d’ebullció de dos líquids en una dissolució de líquids.

 Les substàncies pures poden ser:

• Elements: no poden descompondre's en altres substàncies.  Ex: oxigen, ferro...
• Compostos. poden donar lloc a altres substàncies mitjançant reaccions químiques. Ex: aigua, sal comuna...

Productes químics

Els productes químics han de portar un senyal que indique si són tòxics, inflamables, etc. Aquesta etiqueta és molt important, doncs ens pot pevindre de molts desastres i ens informa sobre el producte.
Ací tenim la taula de les senyals per als produces químics.

Diari de Classe XVI: Els canvis d'estat

Els canvis d'estat que coneixem són els següents:

Per que es produisca un canvi d'estat cal un canvi de temperatura i, en alguns casos, un augment o disminució de pressió.

A cada estat, les partícules tenen un comportament diferent, doncs, per exemple, l'aigua no és igual en estat sòlid que en estat gaseós o líquid. Aquestos canvis es poden arreplegar en una taula com aquesta:

GAS	LÍQUID	SÒLID
Velocitat de les partícules: al ser la temperatura elevada, van ràpidament	Velocitat de les partícules: al disminuïr la temperatura, van més lentes	Velocitat de les partícules: disminueix la temperatura i les partícules quasi no es mouen
Separació: estan molt separades i ocupen tot el recipient	Separació: la separació és menor i ja no ocupen tot el recipient, només una part	Separació: la separació és molt petita, només ocupen una petita part del recipient.
Colps sobre les parets: molts, colpejen totes les parets doncs van en totes les direccions.	Colps sobre les parets: són menors, només colpejen les parets sobre les que estan en contacte.	Colps sobre les parets: són encara més menors, cada partícula colpeja només en la paret en la que es troba

 
Conforme disminueix la temperatura, les partícules van juntant-se perquè entre elles existeix una força que s'anomena força d'atracció. Però, a més, quan les partícules ja estan molt juntes sorgeix una altra força, la de repulsió. Aquestes forces no es noten quan les partícules van a molta velocitat, però quan la redueixen es manifesten. En el cas dels sòlids, les partícules es troben en moviment vibratori perquè es junten per la força d'atracció però quan ja estan juntes es repel·len.

Diari de Classe XV: De què depén la pressió dels gasos?

La pressió és la suma dels colps de les partícules contra les parets del seu recipient.
La pressió depén de tres factors: la temperatura, el volum del recipient i el número de partícules que hi haja. La seua fòrmula seria:
P = f (T, N, V)

Comprovació:

Si P depén de T:
Tenim una olla a pressió amb aigua i una creïlla. Quan calfem l'aigua una part de l'agua es convertirà en partícules de vapor d'aigua, per tant, hi hauran més partícules i aniran més ràpides. La pressió augmentarà molt i per aixó les parets de l'olla són tan grosses i té una vàlvula per a que no explote. Bullir la creïlla significa que les partícules la travessen i l'ablanen.

Si P depén de N:
Tenim un matràs on anem ficant partícules amb una xeringa, el que passarà és que com hi haura més partícules hi hauran menys espai entre elles i el nombre de colps serà més elevat, la pressió augmentarà


Si P depén de V:
Si el recipient és major, augmentarà l'espai entre les partícules i per tant hi hauran menys colps, disminuirà la pressió.
Si el recipient és més xicotet, hi haura menys espai entre les partícules i el nombre de colps augmentarà, per tant la pressió és major.

Diari de Classe XIV: El model dels gasos

Un model és una invenció dels humans per explicar realitats complexes que no es poden comprovar amb tota seguretat.
El model dels gasos és el següent:

• Els gasos estan formats per partícules, que són coses extremadament xicotetes que no es poden veure.
• Les partícules de l'aire estan separades per a que, quan hi haja un altre gas, ocupe els llocs lliures. Les partícules d'aquest últim gas també estaràn separades.
• Les partícules es menejen en totes les direccions i per això colpejen contra les parets del recipient on estan.
• Al augmentar la temperatura del gas, augmenta la velocitat de les partícules.
• Entre partícula i partícula no hi ha res, el buit.

Diari de Classe XIII: Característiques dels gasos

Tots els gasos tenes unes meteixes característiques, que són:

• Ocupen tot el recipient en el que es troben i es mesclen fàcilment.

Ex: Quan obrim una botella de perfum, ocupa tot el recipient en el que es troba i es mescla amb els altres gasos que estan en ell, de manera que al cap d'un temps tot el recipient olora a perfum.

• Al calfar-se, es dilaten.

Ex: Quan deixem una pilota al sol, l'aire es dilata, de manera que ocupa més espai i la pilota està més dura.

• Fan pressió sobre les parets del recipient.

Ex: Quan unfles un matalàs, la força que ha de fer l'aire que hi ha dins ha de ser igual o més gran que el pes de la persona que està a sobre perquè el matalàs no es desunfle.

• Es comprimeixen i s'epandeixen fàcilment.

Ex: Si tapen el foran d'una xeringa i espentem l'èmbol, l'aire que hi ha dins s'esta comprimint per ocupar menys espai, i si el soltem l'èmbol torna a expandir-se.

Diari de Classe XII: La Densitat

La densitat és una propietat identificadora dels materials, doncs cada material té una densitat diferent.
Per calcular-la cal dividir la massa de l'objecte entre el volum, ja que calcular la densitat és saber la massa que té una unitat de volum. La unitat de densitat més utilitzada és gr/cc.
També és una magnitud indirecta doncs cal saber dues coses abans d'operar: la massa i el volum.  Encara que un tros de material siga més gran que un altre fet de la mateixa matèria, els dos tindran la mateixa densitat.
La flotabilitat és una propietat que depén de la densitat doncs si al introduïr un material en un fluïd sura és perquè la densitat de l'objecte és menor que la del fluïd.