Isaac Newton va ser un físic, filòsof, teòleg, inventor, alquimiasta i matemàtic anglés. Va viure al segle XVII. En eixa època els espanyols estaven col·lonitzant Amèrica del Sud i els anglesos i francesos Amèrica del Nord.
Va desciure la llei de la gravitació universal i va establir les bases de la mecànica clàssica, també va fer treballs sobre la llum i l'òptica.
Les seues aportacions científiques més importants van ser:
Lleis de la cinemàtica.
Teoria corpuscular de la llum.
Desenvolupament del càlcul diferencial i integral.
Newton va descobir que tots els astres i els cossos de l'univers estàn sotmesos a una atracció que tira entre ells. Aquesta atracció serà major quan la massa del cos que atrau siga major i serà menor quan augmenta la distància. El resultat de totes les forces és el moviment de la translació dels planetes.
Es calificat com el científic més gran de tots el temps i la seua obra com la culminació de la revolució científica.
El pes i la massa són propietats diferents, ja que, encara que semble que el pes d'un objecte depén de la seua massa, en realitat no és així.
El pes
El pes és la força que fa un planeta per atraure un cos. Aquesta força es mesura en Newtons (N), que equival a 100 grams aproximadament.
El pes és una unitat variable, depén del lloc on estiga.Quan major siga la força de gravetat (força amb la que un planeta atrau un cos d'1kg de massa) del planeta on estiga, més força haurem de fer per alçar-lo i més pesarà.
Per mesurar el pes s'utilitza un instrument variable: el dinamòmetre, que és una molla graduada que s'estira més o menys depenent de la força de gravetat.
La Massa
La massa indica la quantitat de matèria que té un objecte. És una propietat invariable doncs indepenentment del lloc on estiga, l'objecte sempre té la mateixa quantitat de matèria.
La massa es mesura en kg i per mesurar-la s'utilitza la balança, doncs la força que fa un planeta és sempre la mateixa en els dos plats de la balança.
Un dels efectes que pot produir un cos sobre un altre a causa del seu pes és estirar-lo en cas de que siga elàstic.
De que depén l'estirament d'una molla?
L'estirament depén de:
El pes de l'objecte
La capacitat d'estirament de la molla.
Per tant, podem afirmar que: E = f (p, e)
Com es calcula l'estirament d'una molla?
Per fer-ho, ens podem ajudar d'una taula:
Pes
Procès
Estirament
0
-
0
1
2x1
2
2
2x2
4
3
2x3
6
4
2x4
8
...
...
...
P
2xP
E = 2xP
Per tant, podem dir que: E = 2 x P
En aquest cas, el 2 és el coeficient d'estirament, doncs és el que s'estira una molla quan li penjem una unitat, i la P representa a qualsvol pes.
L'estirament i el pes són directament proporcionals, doncs quen creix un, creix l'altre al mateix ritme i quen decreix un, també ho fa l'altre a la mateixa velocitat.
Que és el volum?
El volum és l'espai que ocupa un cos i que no pot ser ocupat per altre.
Dimensions
Un cos és un objecte que es pot agafar, tots els cossos tenen 3 dimensions. Les figures planes no es poden agafar, doncs li falta la tercera dimensió.
1ª dimensió: llargària, amplària... Totes són una línia.
2ª dimensió: superfície que ocupa
3ª dimensió: volum
Unitats de mesura
El volum es mesura amb els m3, és a dir, l'espai que ocupa un cos de forma cúbica d'1m de costat. També hi ha unitats derivades:
Equivalència entre el volum i la capacitat
Hi ha unes equivalències entre les unitats de volum i les de capacitat amb les quals podem comparar les unitats cúbiques amb els litres. Són les següents:
1 dm3 = 1 litre 1m3 = 1kl 1 cm3 = 1ml
Com calcular el volum
Per calcular el volum d'un líquid utilitzarem la proveta.
Per calcular el volum d'un sòlid:
Si és un cos regular (geomètric) utilitzarem fòrmules matemàtiques.
Si és tracta d'un cos irregular es calcula per desplaçament de líquids en una proveta. Per fer-ho, aboquem líquid dins d'una proveta i després fiquem l'objecte que es vol mesurar i farmen servir aquesta fòrmula per calcular el volum: V objecte = V1 - V2
El volum és variable? El volumés una propietat variable, depén de la temperatura. A major temperatura, més gran és el volum i a menor temperatura és més menut. Aquestes propietats tenen nom:
Dilatació: augment del volum d'un cos degut a la pujada de temperetura, però sense augmentar el pes de l'objecte.
Contracció: disminució del volum d'un objecte degut a la baixada de temperatura, però sense disminuir el pes del cos.
Què és mesurar?
Mesurar és comparar l'objecte que volem mesurar amb una unitat de mesura.
En tota mesura ha d'haver una unitat, una quantitat i una magnitud.
Unitats de mesura
És un patró que s'ha inventat per mesurar. Ha de tenir unes característiques per ser útil:
Tenir un valor constant, que no canvie.
Poder ser reproduïda.
Ser coneguda i utilitzada internacionalment.
Magnitud
És qualsevol propietat d'un objecte que es pot mesurar. No són magnituds la bellesa, la simptia... Però si la llargària, la temperatura... Ha de concordar amb l'unitat.
Instruccions per fer una bona medició:
Conèixer el funcionament de l'instrument amb el que anem a mesurar: rang, sensibilitat i escala.
Mesurar més d'una vegada.
Seleccionar i depurar els valors lògics.
Fer els càlculs adients per obtenir el valor representatiu: Si més de la meitat dels valors estàn repetits, es fa la moda, si no, la mitjana.
Expresar correctament els resultats.
La sensibilitat
La sensibilitat d'un instrument és l'unitat més petita que pot mesurar. Per calcular el valor més exacte en fer una medició o la mitjana, hem de mirar la sensibilitat de l'objecte amb el que hem mesurat i expresar el resultat només fins on arribe la sensibilitat.
Escriure correctament el resultat
Una medició no és mai exacta, sempre tenim un marge d'error que és la sensibilitat de l'instrument.
Ex: Si la sensibilitat és 1 cm i el resultat és 14, 07m, expresat correctament seria així:
14,07m +- 1cm (el + aniria damunt del -)
Cada any s'abandonen a Espanya més de 40.000 llebrers. Molts són penjats, apallissats, assassinats amb inyeccions de lleixiu o es moren de fam. L'associació BaasGalgo va ser creada fa 5 anys per l'holandesa Sandra Bass, i s'encarrega de recollir llebrers abandonats, curar-los, donar-los afecte i una nova família. Aquest any, van acollir en un mes i mig 90 llebrers. Es tracta de gossos que han sigut disparats, maltractats, desnodrits, amb úlceres, amb els colls esgarrats per a treure'ls el microchip... L'any 2009 es van recollir a Espanya 115.879 gossos abandonats, un 40% eren races de caça, en especial llebrers. Els seus amos els compren per 30.000 euros però, quan finalitza l'época de caça els abandonen o els maten, doncs ja no són útils. Algunes històries de llebrers que va acollir BaasGalgo són: Lady Carla va ser recollida al mes de maig en l'autovia M-40 de Madrid, una de les seues potes traseres estava totalment destrossada. Amb tan sols 8 mesos d'edat, algú l'havia abandonat i un cotxe li havia passat per damunt. Ara està quasi recuperada i va ser adoptada per una família holandesa. A Camilo el van recollir fa uns dies a un poble de Sevilla. El seu amo l'havia lligat pel coll amb una soga baix d'una olivera. Estava desnodrit i amb la ferida del coll en carn viva i plena de cucs. Encara que le seua ferida està quasi curada, contínua atemorit i no deixa que ningú se li aprope. Sandra Baas organitza les adopcions a Holanda, Bèlgica, Francia i Finlandia i coordina la recollida de l'ayuda que envien els voluntaris: menjar, medicines, mantes, collars, llits... A més ha posat en marxa una sèrie d'accions per a recaudar diners: la venta d'un calendari i la creació d'una colecció de joies. Encara que l'associació es toba en un poble d'Andalusia, ella viu en Madrid amb quatre llebrers. Si vols saber més sobre aquesta comunitat i com pots ajudar, entra en http://www.baasgalgo.com/
Nosaltres vam voler fer com Galileu i vam anar al labortori per veure que feia que el període d'un pèndul fora més llarg o més curt. Però abans vam fer diverses hipòtesis i vam arribar a la següent conclusió:
El període depén de: el pes de la esfera, l'angle le llançament i la llargària del fil.
A continuació vam elaborar la llista de material que necessitaríem al laboratori i vam determinar les mesures del fil del pes i de l'angle perque tots tinguéssim les mateixes al fer l'experiment. Vam decidir que cada membre del grup mesuraría tres períodes per a ser més exactes a l'hora de cronometrar.
Una vegada al laboratori vam anotar els resultats a les nostres graelles i vam arribar a la conclusió de que:
El que influeix en el període d'un pèndul no és ni l'angle de llançament ni el pes de l'esfera, si no la llargària del fil. Quan més llarg és el fil, més llarg és el temps del període
Galileu Galilei va ser un astrònom, filòsof, matemàtic i físic italià.
Un dia que estava a missa, va observar les oscil·lacions d'una làmpada de sostre i es va preguntar si a mesura que la làpada s'anava aturant el temps de les oscil·lacions seria més curt. Ho va comprovar amb el seu polse com a cronòmetre i es va donar compte que el temps era el mateix. Ho va tornar a comprovar a sa casa amb una pedra i un fil, amb el mateix resultat. Així es com va nàixer el pèndul, que serviria després per a inventar el rellotge.
Però Galielu no es va aturar ahí, també va descobrir el que influia en el període del pèndul i, a més, va inventar el pulsòmetre amb aquest nou descobriment.
Christiaan Huygens va nàixer a Holanda al 1629. Va ser un famós matemàtic, astrònom i físic. Va introduir avançaments en la construcció de telescopis, va descobrir el major satèl·lit de Saturn, Tità, i va fer la correcta descripció dels anells del planeta. En 1673 es va publicar el seu famós estudi sobre el rellotge de pèndul. Però, el seu major assoliment va ser el desenvolupament de la teoria ondulatòria de la llum.
L' aspirina (àcid acetilsalicílic) és el medicament més consumit al món. La va inventar un investigador i i químic alemany nascut al 1867, Felix Hoffman. El 10 d'agost de 1897 va trobar la fórmula quan buscava un remei per aliviar els dolors que patia son pare. Aquest àcid va ser derivat d'una substància natural que es trobava en l'escorça del salze blanc i que, des de feia molts segles, ja s'utilitzava per alleugerir el mal de cap, la febre o les inflamacions. En 1899 el medicament va ser patentat per Bayer i va sortir a la venda amb el nom d' Aspirina.
I ara, us propose una qüestió per a que reflexioneu un poc:
Que haguera passat si Felix Hoffman no haguera descobert l'aspirina?, continuaríem mastegant fulles de salze?
Els científics ja sabien fa dècades que el tempspassa més de pressa a grans altures, un aspecte de la teoria de la relativitat d' Einstein. I així es va demostrar comparant l'avanç d'un rellotge arran de terra amb un altre en un coet sobrevolant la Terra. Però ara, físics de l'Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia han demostrat que aquest efecte també succeeix amb una diferència d'altura de només 33 centímetres. I que això fa que envellim més ràpid quan ens col·loquem un parell d'esglaons per sobre del sòl en una escala.La diferència és extremadament petita, ja que només s'afegeixen aproximadament 90 milmilonèssimes de segon a una vida de 79 anys. Després de llegir aquesta notícia m'han sortit diversos dubtes, per exemple: Una persona que ha viscut en un primer pis tindrà una vida un poc més llarga que altra que ha viscut en un huité, o no té per que? O per exemple: quan estem a l'institut, les persones del tercer pis estan envellint més ràpid que les del primer pis? Vosaltres que penseu?
Si pensaves que la Terra era un planeta gran, que Júpiter era enorme o que el Sol era una estrela important, mira aquest vídeo. Segur que canvies d'opinió.
A aquesta entrada llegireu un treball sobre el tipus de vida dels humans al pol nord. Podeu comentar si voleu.
Introducció
Els primers humans que arribaren al Pol Nord van ser els caçadors que ocuparen el nord d’ Europa i Siberia al l’ any 2500 a.C.
Alguns, atravesaren l’estret de Bering y arribaren Amèrica.
Dels que es quedaren uns es van dedicar a la caça o a la pesca i uns altres a la ramadería.
Els caçadors s’ anomenen esquimals o inuits, mentre que els pastors es coneixen com lapons o saami.
Els Inuits
Els inuits són caçadors i pescadors, són nómades i segueixen la ruta dels grans mamífers migradors.
Les seues característiques són:
Són grossos i amb extremitats curtes.
Són xatos, amb orificis nasals més estrets.
Tenen bosses de greix baix de les parpelles i de les galtes.
La seua pell és morena i tenen el cabell i els ulls negres.
Els Saami
Els saami són un poble ramader, són sedentaris i viuen tant a la tundra com a les zonos rocoses de la taigà. Es distribueixen pel nord de Noruega, de Finlandia i de Suècia i per la península de Kola.
Els saami són baixos, amb extremitats curtes, ulls negres, pell blanca i cabell molt ros.
La diferència de color de pell i cabel es deu al la següent circumstància:
Els inuit tenen la pell oscura perquè al viure tan al nord la insolació és molt poca i obtenen la vitamina D necessària d’ aliments com el fetge i el greix d’ animals marins.
La caça
Els inuits han hagut de caçar per sobreviure. Però en el últims anys la seua situació s’ ha vist afectada pel desgel dels pols.
Normalent a l’ hivern el gel esta present durant nou mesos. Però des de fa uns anys solament hi ha tres o quatre semanes de gel i bona caça.
En les últimes dècades la temperatura ha augmentat a Groenlandia més d’ 1,1 C, el doble del promedi mundial i el gel de la illa s’esta fonent més de pressa que els últims 50 anys.
Els esquimals utilitzen per caçar trineus arrossegats per gossos. Un tpus de trineu mesura quatre metres de llarg per un d’ ample.
El clima
Els inuit i els saami viuen al medi més hostil de tota la terra.
Aquests pobles han sigut un poble prehistòric fins fa poc temps. Durant milenis van sobreviure a un clima gèlid: les nits duren mesos, les temperaturas són molt baixes, patien epidèmies de fam ja que no tenien recuros i a més el terra esta sempre gelat. Tot i això van desenvolupar una sofisticada tecnología i tenien una extremada inteligència.
L’art
Els inuit són artistes magnífics, talladors i grabadors d’ os, pedra i ivori. Tallaven escultures i objectes quotidians i comuns. Tot ho tallaven i adornaben amb formes d’ humans, foques, peixos, óssos, balenes... es a dir, dels animals presents al seu dia a dia.
Curiositats
Adaptacions de tipus cultural dels saami i dels inuit:
Al llarg del temps, els saami han desenvolupat un vocaulari molt extens de la natura i de tot allò que influeix en la seua vida quotidiana. Per exemple:
Tenen 400 paraules relacionades amb els rens i altres tantes per a l’ estat de la neu i les pastures, per a distingir diferents tipus de blancs... això els permet prevenir perills, saber quin aliment poden trobar per als rens, etc.
Sabies que “Esquimal” vol dir menjadors de carn crua i “Inuit” vol dir gent ?
Sabies que “Alaska” en llengua inuit significa “terra gran”?
La forma semiesférica de l’ iglú té un doble avantatge ja que per la seua escassa superfície permet conservar millor la temperatura en el seu interior i per la seua forma permet que el vent passe per damunt sense derribar-lo.
