Associació BaasGalgo

Sandra Baas amb el seu llebrer Carlos

Cada any s'abandonen a Espanya més de 40.000 llebrers. Molts són penjats, apallissats, assassinats amb inyeccions de lleixiu o es moren de fam.
L'associació BaasGalgo va ser creada fa 5 anys per l'holandesa Sandra Bass, i s'encarrega de recollir llebrers abandonats, curar-los, donar-los afecte i una nova família. Aquest any, van acollir en un mes i mig 90 llebrers. Es tracta de gossos que han sigut disparats, maltractats, desnodrits, amb úlceres, amb els colls esgarrats per a treure'ls el microchip...
L'any 2009 es van recollir a Espanya 115.879 gossos abandonats, un 40% eren races de caça, en especial llebrers. Els seus amos els compren per 30.000 euros però, quan finalitza l'época de caça els abandonen o els maten, doncs ja no són útils.
Algunes històries de llebrers que va acollir BaasGalgo són:
Lady Carla va ser recollida al mes de maig en l'autovia M-40 de Madrid, una de les seues potes traseres estava totalment destrossada. Amb tan sols 8 mesos d'edat, algú l'havia abandonat i un cotxe li havia passat per damunt. Ara està quasi recuperada i va ser adoptada per una família holandesa.
A Camilo el van recollir fa uns dies a un poble de Sevilla. El seu amo l'havia lligat pel coll amb una soga baix d'una olivera. Estava desnodrit i amb la ferida del coll en carn viva i plena de cucs. Encara que le seua ferida està quasi curada, contínua atemorit i  no deixa que ningú se li aprope.
Sandra Baas organitza les adopcions a Holanda, Bèlgica, Francia i Finlandia i coordina la recollida de l'ayuda que envien els voluntaris: menjar, medicines, mantes, collars, llits... A més ha posat en marxa una sèrie d'accions per a recaudar diners: la venta d'un calendari i la creació d'una colecció de joies. Encara que l'associació es toba en un poble d'Andalusia, ella viu en Madrid amb quatre llebrers.
Si vols saber més sobre aquesta comunitat i com pots ajudar, entra en http://www.baasgalgo.com/

Diari de Classe IV: Que influeix en el període d'un pèndul?

Nosaltres vam voler fer com Galileu i vam anar al labortori per veure que feia que el període d'un pèndul fora més llarg o més curt. Però abans vam fer diverses hipòtesis i vam arribar a la següent conclusió:
El període depén de: el pes de la esfera, l'angle le llançament i la llargària del fil.
 A continuació vam elaborar la llista de material que necessitaríem al laboratori i vam determinar les mesures del fil del pes i de l'angle perque tots tinguéssim les mateixes al fer l'experiment. Vam decidir que cada membre del grup mesuraría tres períodes per a ser més exactes a l'hora de cronometrar.
Una vegada al laboratori vam anotar els resultats a les nostres graelles i vam arribar a la conclusió de que:
El que influeix en el període d'un pèndul no és ni l'angle de llançament ni el pes de l'esfera, si no la llargària del fil. Quan més llarg és el fil, més llarg és el temps del període

Diari de Classe III: El pèndul de Galileu

Galileu Galilei va ser un astrònom, filòsof, matemàtic i físic italià.
Un dia que estava a missa, va observar les oscil·lacions d'una làmpada de sostre i es va preguntar si a mesura que la làpada s'anava aturant el temps de les oscil·lacions seria més curt. Ho va comprovar amb el seu polse com a cronòmetre i es va donar compte que el temps era el mateix. Ho va tornar a comprovar a sa casa amb una pedra i un fil, amb el mateix resultat. Així es com va nàixer el pèndul, que serviria després per a inventar el rellotge.
Però Galielu no es va aturar ahí, també va descobrir el que influia en el període del pèndul i, a més, va inventar el pulsòmetre amb aquest nou descobriment.

Diari de Classe II: Christiaan Huygens

Christiaan Huygens va nàixer a Holanda al 1629. Va ser un famós matemàtic, astrònom i físic. Va introduir avançaments en la construcció de telescopis, va descobrir el major satèl·lit de Saturn, Tità, i va fer la correcta descripció dels anells del planeta. En 1673 es va publicar el seu famós estudi sobre el rellotge de pèndul. Però, el seu major assoliment va ser el desenvolupament de la teoria ondulatòria de la llum.

Diari de Classe I: L'aspirina

L' aspirina (àcid acetilsalicílic) és el medicament més consumit al món. La va inventar un investigador i i químic alemany nascut al 1867, Felix Hoffman. El 10 d'agost de 1897 va trobar la fórmula quan buscava un remei per aliviar els dolors que patia son pare. Aquest àcid va ser derivat d'una substància natural que es trobava en l'escorça del salze blanc i que, des de feia molts segles, ja s'utilitzava per alleugerir el mal de cap, la febre o les inflamacions. En 1899 el medicament va ser patentat per Bayer i va sortir a la venda amb el nom d' Aspirina.
I ara, us propose una qüestió per a que reflexioneu un poc:
Que haguera passat si Felix Hoffman no haguera descobert l'aspirina?, continuaríem mastegant fulles de salze?