Diari de Classe XIII: Característiques dels gasos

Tots els gasos tenes unes meteixes característiques, que són:

• Ocupen tot el recipient en el que es troben i es mesclen fàcilment.

Ex: Quan obrim una botella de perfum, ocupa tot el recipient en el que es troba i es mescla amb els altres gasos que estan en ell, de manera que al cap d'un temps tot el recipient olora a perfum.

• Al calfar-se, es dilaten.

Ex: Quan deixem una pilota al sol, l'aire es dilata, de manera que ocupa més espai i la pilota està més dura.

• Fan pressió sobre les parets del recipient.

Ex: Quan unfles un matalàs, la força que ha de fer l'aire que hi ha dins ha de ser igual o més gran que el pes de la persona que està a sobre perquè el matalàs no es desunfle.

• Es comprimeixen i s'epandeixen fàcilment.

Ex: Si tapen el foran d'una xeringa i espentem l'èmbol, l'aire que hi ha dins s'esta comprimint per ocupar menys espai, i si el soltem l'èmbol torna a expandir-se.

Diari de Classe XII: La Densitat

La densitat és una propietat identificadora dels materials, doncs cada material té una densitat diferent.
Per calcular-la cal dividir la massa de l'objecte entre el volum, ja que calcular la densitat és saber la massa que té una unitat de volum. La unitat de densitat més utilitzada és gr/cc.
També és una magnitud indirecta doncs cal saber dues coses abans d'operar: la massa i el volum.  Encara que un tros de material siga més gran que un altre fet de la mateixa matèria, els dos tindran la mateixa densitat.
La flotabilitat és una propietat que depén de la densitat doncs si al introduïr un material en un fluïd sura és perquè la densitat de l'objecte és menor que la del fluïd.

Diari de Classe XI: L'empenyiment

Queda comprovat que els gasos pesen, però aleshores perquè un globus o el fum ascendeix?

Els gasos i els líquids no tenen forma pròpia, doncs adopten la forma del lloc on estiguen, i aquesta propietat s'atribueix als fluïds.

Quan un cos està submergit en un fluïd, sobre ell actuen dues forçes: la força pes, que es la que l'atrau cap al centre de la terra i una altra força que s'anomena empenyiment i que atrau en sentit contrari, és a dir, cap a dalt. Cada fluïd té un empenyiment diferent per això quan soltem una pilota a una piscina d'aire la pilota cau, doncs el pes és major que l'empenyiment, però si estem a una piscina d'aigua la pilota aniria cap a dalt, doncs l'empenyimnt és major que el pes. 

El globus o el fum ascendeix perquè el seu pes és menor que l'empenyiment de l'aire, per tant, que una cosa ascendisca no significa que no pese.

Diari de Classe X: Tenen els gasos les mateixes propietats?

Ja hem comprovat que els sòlids i líquids tenen massa i pes però encara no sabem si els gasos tenen les mateixes propietats.

Per saber-ho, caldria fer diversos experiments:

Un d'ells i per saber si els gasos ocupen un volum consisteix en agafar una botella buida i posar un embut al coll del recipient, hauríem de tancar-lo hermèticament amb cinta o plastilina. Quan omplim la botella hi ha un moment en que encara queda lloc però l'embut no deixa passar més aigua. Això ocorre perquè la botella no estaba completament buida, si no que hi havia aire dins. Al ficar l'aigua l'aire es comprimeix però arriba un punt en que no es pot comprimir més i no deixa passar més aigua.
Altre experiment més senzill és agafar una xeringa i tapar el forat amb un dit. A continuació s'ha d'espentar l'èmbol de la xeringa fins que no puga ocupar més, encara que a la xeriga encara hi ha un tros sense ocupar, que és on està l'aire.
Per tant, podem afirmar que els gasos sí que ocupen un volum.

Un experiment per comprovar si els gasos tenen massa és el següent:
Agafem dos globus iguals que estiguen desunflats i els col·loquem pegats a una vara a la mateixa distància dels extrems. Si posem un dit al mig de la vara  comprovarem que els dos globus pesen igual, doncs la balança és manté recta. A continuació, unflem un dels globus i el tornem a posar a la vara. Ens donarem compte de que la balança s'inclina cap al costat del globus unflat.
Per tant, podem afirmar que els gasos sí que tenen massa.

Diari de Classe IX: Isaac Newton

Isaac Newton va ser un físic, filòsof, teòleg, inventor, alquimiasta i matemàtic anglés. Va viure al segle XVII. En eixa època els espanyols estaven col·lonitzant Amèrica del Sud i els anglesos i francesos Amèrica del Nord.
Va desciure la llei de la gravitació universal i va establir les bases de la mecànica clàssica, també va fer treballs sobre la llum i l'òptica.
Les seues aportacions científiques més importants van ser:

• Lleis de la cinemàtica.
• Teoria corpuscular de la llum.
• Desenvolupament del càlcul diferencial i integral.

Newton va descobir que tots els astres i els cossos de l'univers estàn sotmesos a una atracció que tira entre ells. Aquesta atracció serà major quan la massa del cos que atrau siga major i serà menor quan augmenta la distància. El resultat de totes les forces és el moviment de la translació dels planetes.
Es calificat com el científic més gran de tots el temps i la seua obra com la culminació de la revolució científica.

Diari de Classe VIII: El pes i la massa

El pes i la massa són propietats diferents, ja que, encara que semble que el pes d'un objecte depén de la seua massa, en realitat no és així.

El pes
El pes és la força que fa un planeta per atraure un cos. Aquesta força es mesura en Newtons (N), que equival a 100 grams aproximadament.
El pes és una unitat variable, depén del lloc on estiga.Quan major siga la força de gravetat (força amb la que un planeta atrau un cos d'1kg de massa) del planeta on estiga, més força haurem de fer per alçar-lo i més pesarà.
Per mesurar el pes s'utilitza un instrument variable: el dinamòmetre, que és una molla graduada que s'estira més o menys depenent de la força de gravetat.

La Massa
La massa indica la quantitat de matèria que té un objecte. És una propietat invariable doncs indepenentment del lloc on estiga, l'objecte sempre té la mateixa quantitat de matèria.
La massa es mesura en kg i per mesurar-la s'utilitza la balança, doncs la força que fa un planeta és sempre la mateixa en els dos plats de la balança.

Diari de Classe VII: L'estirament

Un dels efectes que pot produir un cos sobre un altre a causa del seu pes és estirar-lo en cas de que siga elàstic.

De que depén l'estirament d'una molla?
L'estirament depén de:

• El pes de l'objecte
• La capacitat d'estirament de la molla. 

Per tant, podem afirmar que:
E = f (p, e)

Com es calcula l'estirament d'una molla?

 Per fer-ho, ens podem ajudar d'una taula:

Pes	Procès	Estirament
0	-	0
1	2x1	2
2	2x2	4
3	2x3	6
4	2x4	8
...	...	...
P	2xP	E = 2xP

Per tant, podem dir que:
E = 2 x P
En aquest cas, el 2 és el coeficient d'estirament, doncs és el que s'estira una molla quan li penjem una unitat, i la P representa a qualsvol pes.
L'estirament i el pes són directament proporcionals, doncs quen creix un, creix l'altre al mateix ritme i quen decreix un, també ho fa l'altre a la mateixa velocitat.